Nostromo

Que dir d’un film d’aquestes magnituds, que tothom ha pogut dir la seva; jo no vull ser menys i m’agrada contribuir per la causa. Alien és senzillament una obra mestra, ben realitzar, tenebrós, tens, anguniós conte gòtic d’horror, que crea una atmosfera pròpia, alimentada per passadissos llargs i foscos, que hi passen fantasmes de Conrad i Lovecraft. Podria afirmar que és un de les obres més provocadores i terrorífiques dels últims temps, una obra ubicada a l’estendard de ser referent i mestre del cinema.

Una pel·lícula filmada en molta cura i precisió, amb un moviment ferm, creant un passeig magistralment gravat i creant un espai claustrofòbic i inquietant. Així Scott ens presenta una de les naus més importants de la ciència ficció, la nau Nostromo.  

La primera seqüència és increïble, que obté el privilegi de ser un dels inicis més ben fets en el món del cinema, ja que només amb la imatge i el so, invitant a l’espectador no només que es deixi duu a una altra dimensió, sinó que sigui un més a la tripulació; això és veritablement complex d’aconseguir.

Tot seguit els personatges es presenten i es comença a dibuixar els rols que aniran adquirint dins d’una nau, on el problema més gran sorgirà d’un ou alienígena, però abans i després aquests rols provocaran una inestabilitat entre els protagonistes, donant més importància a les personalitats de cada un d’ells. D’aquesta manera naixerà una icona del cinema de ciència-ficció, la tinent Ripley. Una de les primeres heroïnes de la història del cinema, però el seu protagonisme no adquireix força fins gairebé a la conclusió final. El seu carisma i força provocaran una certa simpatia i estima, tots voldríem ser una mica ella. En ple post Vietnam, que la força recaigui a una dona és un mèrit per el director.

Però tot agafarà un altre prisma, però amb la mateixa calma, provocant un removiment dins d’un mateix prou contundent, creant una forta tensió. La troballa d’allò desconegut està recreat de forma impecable, i provoca a l’espectador saber més i descobrir la necessitat de trobar una resposta per estar més tranquils i evitar problemes. Cada canvi de pla, cada introducció a un nou espai, està conduit amb un inquietant so i banda sonora, provoca una atmosfera totalment perfecte allò que s’està observant, on així aquesta música es converteix amb una de les millors del gènere.

Però el verdader protagonista d’aquesta perfecte funció sense cap mena de dubte, és aquell alienígena, que es converteix amb un altre dels grans punts del film. Amb uns pocs plans, aconsegueix la tensió i el terror de tota una generació, provocant en cada una de les seves aparicions, moments potents i per el records de tots els espectadors; aquells que no són fàcils d’escapar en els malsons de qualsevol persona, però que no vols deixar de pensar-hi, quan arribes a entendre la immensitat d’aquesta obra. Ja que el director aconsegueix crear unes imatges que penetren a la retina i et submergeixen a un espai de difícil definició, és a dir, un ho ha de viure per a si mateix. No cal preguntar-se com un director, guionista, productor, actors i actrius,..., han pogut crear alguna cosa així, ho han fet i punt!! Per mi, la millor pel·lícula de terror fantàstic de la història del cine i al mateix temps un clàssic que sempre estarà a la memòria col·lectiva.