Pujada directa de
tensió a través d’imatges perfectes i efectes genials per continuar una de les
sagues més mítiques del cinema d’acció. Sóc molt fan del personatge de Mad Max,
encara que l’essència real se la va guanyar Gibson amb la primera entrega,
Hardy aconsegueix absorbir i transmetre una potencia increïble al personatge;
són altres temps i modes, però l’anada d’olla del director és purament
vuitantè, pura adrenalina i violència com la d’abans. Pur cinema d’acció on el
paper de la dona juga un paper molt fort, gràcies a la Turner amb la tercera
entrega, Theron remata un inici perfecte per demostrar que les dones són la
base o pedra filosofal de la societat, tan a l’antiguitat, com al present i el
futur pròxim. Una de les coses que més m’han agradat és la imatge, neta i real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada