Gran òpera prima

Duríssima i crua pel·lícula la de Hunger, on darrera un fet històric com el conflicte social/polític d’Irlanda, tracta temes transcendentals sobre l’ésser humà. Escenes brutals de violència, demostren que no tenim ni idea del que passa dins una presó exactament, sobretot en moments històrics tan complexes com el que parla el film, o altres que vivim a través de la nostra memòria històrica, o bé, tot el que experimentem a través de la capsa quadrada. Una interpretació més que brillant per part de Fassbender, increïble i  genuí, és veritablement un actoràs. Poc diàleg, amb les imatges hi ha suficient, però existeix un potent diàleg entre dos personatges, on es barregen dues perspectives diferents però que s’han cultivat a partir de conflictes, religió i drets humans.

Religió, societat, política, guerra, fam, lluita, humiliació,…, punts xocants tractats de forma magistral en un film valent i contundent, sobre la història més recent de la nostra “estimada “  Europa, gràcies a un director, que amb la seva opera prima demostra ser un futur realitzador clau del nou cinema d’autor contemporani.